jueves, 14 de junio de 2007

San Pedro de Atacama

San Pedro de Atacama és un nom quasi mític entre els viatgers d'aquesta part del món. Està situat enmig del no res: el desert d'Atacama. Però tothom ho coneix. Ens esperàvem arribar a una mena de Roses o Lloret de secà, amb els seus restaurants i botiguetes mones per a guiris. Per això, quan l´autobús es va ficar per un carrer format per cases d'adobe enmig d'un núvol de pols que aixecava el vent, vem preguntar si allò era San Pedro, per si de cas. El que no ens pensàvem és que ens diguessin que sí.

De fet, el poble és un conjunt de carrers de terra, quatre hostals i un grapat de botigues que lloguen bicis, tenen una connexió a internet reumàtica i venen gorros bolivians. Tres o quatre restaurants ben posats i mitja dotzena d´agències turístiques, totes amb les mateixes propostes, acaben de completar el quadro. No és un poble turístic sinó una mena de lloc de pas, la base per fer diverses excursions pel desert atacameny, el punt de partida per al pack Laguna Verde, Laguna Colorada y Salar d´Uyuni a Bolívia, o el lloc d´arribada dels que venen de l´altiplà Bolivià per conèixer Xile.

Els dos convalescents en plena activiat frenètica...


Enmig de tot aquest moviment, nosaltres ens instal·lem en un hostal tranquil, amb una hamaca en un pati assolellat i una cuina que ens permet recuperar energies a base de sopes de quínua, estofats de llenties i un bon tall de carn de tant en tant.

-Heu fet el Valle de la Luna?- Ens pregunta algún altre hoste, -Val la pena aixecar-se a les quatre de la matinada per anar a veure els Géisers?- S´interessa un altre, en veure la nostra pinta de veterans de San Pedro.... però els hem de confessar que el nostre món de ciclistes convalescents es redueix a l´habitació, el pati assolellat i a la botiga de comestibles on comprem la fruita a preu d´or.



Tot i així, abans de marxar, i per comprovar si les cames ja estan en estat de pedalar Andes amunt, anem a veure el Valle de la Luna. És una vall molt bonica, en forma de lluna, amb formacions rocoses curioses, dunes immenses i una pila de turistes que hi van a veure la posta de sol. I és que val la pena.


Vista del volcà Licancabur des d'el Valle de la Luna


No hay comentarios: