Encara que en línia recta quedi bastant a prop de la ciutat, la carretereta fins al poble més proper del camp base de la via normal és dolenta i molt virada. Són 5 hores a furgona. Després es camina un parell d'hores per fer els 600 metres de desnivell aprox fins al camp base. Aquí hem arribat en Julio i en Mario, els guies, en Miguel, el cuiner, i el trio guiri: Bruno, Jean i jo mateix.
Pujant cap a Nido de Cóndores. El camp base queda més avall.
L'endemà cal pujar al camp avançat, Nido de Cóndores, l'últim raplà que queda sense neu a 5.500 metres d'alçada. Són unes 5 hores de pujada xino xano per donar temps al body a aclimatar-se. Des d'aquí es veu amb claredat la ruta normal fins al cim.
Sopem aviat, cap a les 5 de la tarda, i quan ja es posa el sol, la rasca comença a apretar. Moment per entrar a la tenda i intentar dormir fins a l'una de la matinada. Son quarts de 7.
Vista bastant brutal des del camp avançat.
Passem més o menys la nit del lloro, ens llevem a l'una i a les dues comencem a caminar. La ruta es fa bé, només té una pala algo tiesa d'uns 200 o 300 metres de desnivell, potser en el tram més dret uns 65 o 70%. Superat això, ja és bufar, i molt, i fer ampolles, algunes esquerdes a evitar i poc més. Arribem al cim ja amb llum, són les 7 del matí. Yeeeeeeeeeeeeeess!!
En Bruno i en Mario al cim.
L'Isra baixant poc metres per sota del cim.
