El Salar d´Uyuni

És un dels plats forts, un dels punts ineludibles del nostre viatge. L'Isra ja hi ha estat i vol repetir, la Laia es mor de ganes de veure-ho. I no queda decepcionada.

El Salar d'Uyuni (o de Tunupa) és, amb els seus 12.000 km2, el desert de sal més gran del món. Fa 40.000 anys, aquesta àrea situada a 3.650 m d'alçada, estava coberta pel Llac Ballivián, un mar interior que es va anar assecant donant lloc a aquest Salar, com també el de Coipasa, i els llacs Poopó i Uru Uru. El Salar d'Uyuni té una profunditat d'uns 120 m i està format per capes de sal i fangs rics en minerals. De fet, a part de constituir la major reserva mundial de liti, també conté bórax, potasi i magnesi. Per això, al voltant del salar hi ha diverses explotacions mineres. Tot i així, segons ens va dir l'Edgar, un engingyer Bolivià que acaba de començar un negoci d'extracció d'ulexita, sembla ser que la població local s'oposa a l'explotació del salar per part d'empreses estrangeres i això fa que el partit que se'n treu és encara molt petit en relació al potencial existent.

Arribem a les instal·lacions del negoci de l'Edgar per casualitat. Ens havien dit que hi havia unes cases abandonades, l'últim lloc arrecerat abans d'entrar al salar. Però quan hi arribem ens trobem l'Edgar amb els seus treballadors, un parell de nois que no arriben als vint anys, i la germana d'un d'ells, que s'ocupa de fer el menjar i fregar la roba. Està encantat de veure'ns arribar i de seguida ens ofereix un lloc per dormir i cuinar. Ens passem un parell d'hores xerrant, i ens fa un retrat no gaire optimista de la situació política i econòmica del país.

L'endemà sortim ben d'hora, uns quants graus sota zero però no fa vent. Una pista lleugerement elevada ens allunya de terra i ens endinsa cap al salar. En aquesta època, gairebé tot el salar està sec. Però a l'extrem sud, per on hi accedim nosaltres, encara hi ha una mica d'aigua degut a la desembocadura d'un riu i a que està un pèl inclinat cap a aquesta banda. Tindreu uns 20 o 30 cm d'aigua durant uns 200m, ens han dit. Però quan arribem a l'extrem del camí, on un monument fet de sal marca l'inici del Salar pròpiament dit, veiem que aquesta distància es multiplica per dos, o potser per quatre, o per... Quan? ni ideia. Però no ens quedarem aquí, no?

I ara què? Diuen que l'aigua salada flota, no?

No, no flota. Però s'hi pot pedalar.

Ens calcem les xancles i ens fiquem a l'aigua. A fora, la temperatura no passa dels 6 o 7 graus. Els peus, a l'aigua, sembla que se'ns hagin de caure a bocinets. Però la cosa sembla que no s'enfonsa més enllà de mitja roda, així que seguim pedalant, xip-xap, fins arribar a la sal ferma.

2 km pedalant dins l'aigua salada, suficient per deixar cadenes i pinyons en un estat deplorable. .

Estem la mar de contents, prova superada! L'aigua no ens ha facilitat les coses però li dóna un encant extraordinari al paisatge. Les muntanyes llunyaneses es reflecteixen sobre aquest llac absolutament plàcid, el del cel i de l'aigua es confonen, i el blanc de la sal s'extén fins l'horitzó.

Laia emergint de les aigües, malles arromangades i bosses de plàstic als peus.

El nostre objectiu del dia és l'illa d'Incahuasi. Anem pedalant en la seva direcció (primer dia que utilitzem el GPS!) sense veure-la una bona estona, ens la tapa la corvatura de la terra... Fins que no som a uns 30 km de distància no comença a aparèixer, com del no-res. És una illa petita, rocosa, plena de cactus gegants. És una parada clàssica per als tours, però només els ciclistes s'hi poden quedar a dormir. Així que al vespre, quan l'últim tot-terreny ja ha marxat, tenim el privilegi de gaudir de l'illa i la gran extensió blanca que l'envolta per nosaltres sols.

Els cactus mirant la posta de sol des de l'Illa d'Incahuasi.

Al fons, el volcà Tunupa. Sembla el Tibidabo però fa més de 5.000 m.

Però hem de deixar l'illa i tornar cap a terra. Són 70 km absolutament plans i blancs fins a Colchani. Allà, tornem a la crua realitat marronosa, polsegosa i ventada dels pobles miners de la zona.

Sessió fotgràfica al salar... un escenari únic!

I en 25 km més ja som, per fi, a Uyuni!

Ja som a Uyuni, cerveseta i cacahuets per celebrar-ho!