La Carretera Austral III: Algo d'història.

La XI Región o Región de Aisén de Xile va ser històricament habitada i freqüentada per indis chonos i tehuelches, fins que a finals del segle XIX el govern de Santiago va estimar necessari impulsar un procés de població de la regió. La manera era molt senzilla -a primera vista- i es basava en dividir la regió en unes 15 parts i assignar-les a 15 societats perquè les explotessin. En contrapartida, les societats havien de construir ports, carreteres, obrir bosc per tenir pastures i generar qualsevol activitat que donés riquesa. Ara, la condició més curiosa era que cadascuna havia d'instal·lar una centena de families d'origen saxó, a més dels treballadors nadius.

Una foto de la Laia emergint de la boira per tallar el rotllo.

Al cap de poc anys, Santiago es va adonar que la feina no era tant fàcil: només una de les societats havia pogut complir parcialment els mínims exigits per l'acord. La pluja en aquesta regió és molt intensa, sobretot a la costa, on plou una mitja anual d'un 3.000 a 4.000 mm,(Barcelona té uns 600 mm i la Vall d'Aran uns 1.100 mm), i això no ajudava obrir-se pas a través de bosc verge en una orografia extremadament accidentada. Així que la població de la regió va seguint sent escassa.

Però poc a poc i de forma espontània van anar arribant nous colons, majoritàriament xilens expulsats d'Argentina (les disputes frontereres estaven molt pujades de tò) que, com que no tenien res (a perdre) ocupaven un tros de terra, el desbrossaven i intentaven sobreviure comercialitzant la fusta i criant ovelles o vaques. Aquesta gent van ser realment els que van poblar la regió i van permetre més endavant al govern justificar una presència i la seva soberania en el territori. De totes formes, van passar molts anys en que l'única manera de moure's per la regió era en barca, a peu o a cavall.
La Carretera Longitudinal Austral (nom oficial)

La situació va canviar quan Augusto Pinochet es va fer amb el poder. Per una decisió política i estratègica, no perquè es justifiqués econòmicament, el 1976 va començar el projecte de construïr una carretera que creués de nord a sud la regió d'Aisén.
Construida per un cos militar, van trigar 23 anys per acabar aquesta obra faraònica de més de 1.000 km. Tot i que aquesta carretera ha facilitat molt les comunicacions, en diversos trams cal agafar ferries per creuar rius, llacs o un tram pel mar, cosa que complica i allarga molt el transport a la zona.