Dos dies de pedalar per la Carretera Austral ens porten a aquest poble costaner, que és ben especial per dues raons. La primera, és que no té carrers, sinó només passarel·les de fusta que permeten anar de casa en casa i li donen un encant i un silenci (no hi ha cotxes) molt agradables. La segona és que sempre hi plou (3.000 mm anuals). El mal temps és la norma, pot arribar a ploure 3 mesos seguits, sigui hivern o estiu.
De fet, els indis que poblaven aquesta zona abans de l’arribada dels colons europeus, els Alakalufs, tan sols anaven coberts de greix animal per protegir-se del fred i del vent, no portaven roba perquè se’ls mullava ni no s’assecava mai!
Actualment, el poble té uns 300 habitants. L'activitat principal és la tala de "ciprés de las Guaitecas" -un arbre molt resistent que només creix en zones pantanoses-, que va començar ens els anys 60 per aprofitar la fusta que va quedar resultat dels incendis provocats pels propis colons entre els anys 20 i 50.
Per a aquest poble, la construcció de la Carretera Austral ha significat un gran avenç. Només fa 10 anys que els arriba aquesta carretera que va ser construida sota el règim de Pinochet per comunicar una de les zones més aïllades de Xile. Es va començar a construir durant els 70, i no va arribar fins a Tortel fins fa 10 anys. Abans de tenir-la, l’única manera de desplaçar-se era en barca pel riu Baker, o a cavall per la muntanya.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario