Si un fes un còcktel a base de muntanyes, rius, llacs, fiords, boscos, glaceres, pastures, algunes vaques, uns pocs pobles, molta tranquil.litat i una carretera de 1.000 km de ripio (ripio és el nom que aquí tenen les pistes de terra), la beguda es diria Carretera Austral.
Quan un arriba d'Aregentina a Villa O'Higgins amb la barca, té una lleugera sensació que s'acotsa a les portes d'un d'aquells pocs racons al món que l'home encara no ha tingut temps de domar i on encara queda molt per trepitjar. De fet la regió d'Aisén és de les menys poblada de Xile i de les més aïllades del país, així que algo d'això si que té.
Un es pensa que es trobarà sol amb la seva bicicleta, pedalant pel mig d'aquest espectacle natural, penjat i essent l'únic que ha tingut la brillant idea de venir fins aquí.
La realitat és algo diferent, cada dia un es creua mitja dotzena d'altres ciclistes, tots fent aproximadament el mateix recorregut i igual de fascinats per l'entorn. Parelles d'alemanys i francesos, britànics solitaris, txecs passats de voltes, americans farreros i xilens de vacances.
De tot hi ha a la vinya del Senyor, i entre aquests companys de carretera, cadascú viu el viatge a la seva manera. Als americans Tea, Mat, Harry i Ben, no els cal massa motius per organitzar una festa, i amb els dos mesos de viatge que porten des de que van començar a Ushuaia han instaurat la "thousand K party". Cada mil quilòmetres paren a la cuneta, treuen el confeti, una ampolla de pisco (aiguardent local) i uns sobres de Tang per preparar els combinats.
En el moment que feien els seus 2.000 km de viatge estava fent un temps hivernal, plovent i fent fred. No va ser motiu per aplaçar la Thousand K Party, es van aixplugar en una parada de bus i es van trincar mitja ampolla de pisco per cap. Una hora més tard estaven a casa d'un evangelista que els acollia a casa seva per passar la nit, mentre intentava ensenyar-los el Camí. L'home no sabia que estava davant d'un repte descomunal: convertir a 4 nordamericans de 21 anys sortits de Standford, i torrats de mala manera. Si algú està interessat en les aventures i activitat ciclisto-mental d'aquest grup, aneu a www.crushingpower.blogspot.com
En una ona lleugerament diferent, un vespreve vem creuar-nos el txec que, com qui no fa la cosa, ens va explicar que venia d'Anchorage (Alaska), que anava i acabava el seu periple a Ushuaia, que ja havia fet 24.000 km i que portava només 6 mesos de viatge. Això són 4.000 km al mes, o 130 km al dia, sense descansar ni un sol dia en mig any. No tenim ni el seu nom ni adreça (no vem tenir temps, anava massa ràpid...).
També vem conéixer la Christelle i en Bernard que estan fent una sel·lectiva volta al món. En deu mesos han estat a Nambia, SudÀfrica, Kirguistan, Xina, Laos, Tailandia, Nova Zelanda, Xile i Argentina. La seva manera de viatjar, és visitar, però també menjar bé (per alguna cosa són francesos). Dins de les seves alforges mai falta una ampolla de vidre d'oli Borges (sí, aquí es pot comprar), mel, paté, i d'altres articles de gourmet.
Podeu veure el Bernard en acció fent unes creps al pur estil parisí. Per veure fotos d'algun dels magnifics llocs on han estat, salteu a http://perso.orange.fr/roues.libres/English%20Version/home.html
Quan un arriba d'Aregentina a Villa O'Higgins amb la barca, té una lleugera sensació que s'acotsa a les portes d'un d'aquells pocs racons al món que l'home encara no ha tingut temps de domar i on encara queda molt per trepitjar. De fet la regió d'Aisén és de les menys poblada de Xile i de les més aïllades del país, així que algo d'això si que té.
Un es pensa que es trobarà sol amb la seva bicicleta, pedalant pel mig d'aquest espectacle natural, penjat i essent l'únic que ha tingut la brillant idea de venir fins aquí.
La realitat és algo diferent, cada dia un es creua mitja dotzena d'altres ciclistes, tots fent aproximadament el mateix recorregut i igual de fascinats per l'entorn. Parelles d'alemanys i francesos, britànics solitaris, txecs passats de voltes, americans farreros i xilens de vacances.
De tot hi ha a la vinya del Senyor, i entre aquests companys de carretera, cadascú viu el viatge a la seva manera. Als americans Tea, Mat, Harry i Ben, no els cal massa motius per organitzar una festa, i amb els dos mesos de viatge que porten des de que van començar a Ushuaia han instaurat la "thousand K party". Cada mil quilòmetres paren a la cuneta, treuen el confeti, una ampolla de pisco (aiguardent local) i uns sobres de Tang per preparar els combinats.
En el moment que feien els seus 2.000 km de viatge estava fent un temps hivernal, plovent i fent fred. No va ser motiu per aplaçar la Thousand K Party, es van aixplugar en una parada de bus i es van trincar mitja ampolla de pisco per cap. Una hora més tard estaven a casa d'un evangelista que els acollia a casa seva per passar la nit, mentre intentava ensenyar-los el Camí. L'home no sabia que estava davant d'un repte descomunal: convertir a 4 nordamericans de 21 anys sortits de Standford, i torrats de mala manera. Si algú està interessat en les aventures i activitat ciclisto-mental d'aquest grup, aneu a www.crushingpower.blogspot.comEn una ona lleugerament diferent, un vespreve vem creuar-nos el txec que, com qui no fa la cosa, ens va explicar que venia d'Anchorage (Alaska), que anava i acabava el seu periple a Ushuaia, que ja havia fet 24.000 km i que portava només 6 mesos de viatge. Això són 4.000 km al mes, o 130 km al dia, sense descansar ni un sol dia en mig any. No tenim ni el seu nom ni adreça (no vem tenir temps, anava massa ràpid...).
També vem conéixer la Christelle i en Bernard que estan fent una sel·lectiva volta al món. En deu mesos han estat a Nambia, SudÀfrica, Kirguistan, Xina, Laos, Tailandia, Nova Zelanda, Xile i Argentina. La seva manera de viatjar, és visitar, però també menjar bé (per alguna cosa són francesos). Dins de les seves alforges mai falta una ampolla de vidre d'oli Borges (sí, aquí es pot comprar), mel, paté, i d'altres articles de gourmet.
Podeu veure el Bernard en acció fent unes creps al pur estil parisí. Per veure fotos d'algun dels magnifics llocs on han estat, salteu a http://perso.orange.fr/roues.libres/English%20Version/home.html
1 comentario:
hola,soc amic del ignasi i ham va recumana aquesta pagina.
ham dic karrutx,pregunteu par mi al nachete,mol be,ham sembla mol be lo que feu,felicitats.
Publicar un comentario