Torres del Paine

Suposo que tothom ha sentit a parlar alguna o altra vegada de les Torres del Paine, d'unes muntanyes que estan penjades a la penjada Patagònia, tant lluny que per arribar-hi, anys enrera, calia fer un viatge interminable en vaixell i un altre, també etern, a cavall. Ara, a l'era de la Play Station, el Google i la AirMadrid (de bon rotllo!) un s'hi planta en un vol a Puerto Natales i després un bus de tres hores.

Torres del Paine és un massís que arriba a poc més de 3.000 metres, tot dins de territori xilè, que és famós per les parets verticals de granit, paisatges espectaculars i per un temps algo més variable del normal. De fet, cada cop que un demana la previsió del temps a un refugi la resposta és de l'estil: "Acá en la Patagonia, nunca se sabe". En un dia pot haver-hi les 4 estacions condensades en poques hores, neu, pluja, sol, vents huracanats o calma.

Les torres, i perquè us feu una idea aquí penjem una instantània...

són unes puntxes, que semblen inofensives i poca cosa des de la pantalla de l'ordinador, però que tenen uns paredots de més de 500 metres, que fan somniar a qualsevol escalador.
Però les torres són una petita part del massís. La glacera Grey, situada a l'oest, és una llengua de gel de poc més de 20 km que forma part del Campo de Hielo Sur, un modest sistema de glaceres que fa uns 360 km de llarg. Vaja, més llarg que de Barcelona a València! De fet, la glacera del Perito Moreno, que està a Argentina, també pertany a aquesta massa immensa de gel.
A més, també hi ha altres parets de granit, muntanyes alpines de roca i gel, valls de boscos frondosos, llacs i inclús camps de margarites. Cada dia que s'està al Parc Nacional es té un paisatge diferent i, potser, el més xocant per dos catalanets, és que tot això està a quasi el nivell del mar. La glacera Grey acaba en un llac a uns 200 msm i, tornant a les comparacions, com si el llac de Banyoles estigués envoltat de glaç i tingués blocs de gel del tamany d'un edifici de 20 plantes surant....

Per visitar-lo com a guiri
Hi ha mil maneres, però les tres més complertes, però de matat, es coneixen com:
-fer la W (acá, la doblebé), uns 3-4 dies,
-fer el circuit, uns 6 dies,
-o fer la W i el circuit, uns 7-8 dies.

També hi ha l'opció d'instal·lar-se en un hotelet que es diu Explora, que té unes vistes bastant bones, i ara ve el millor: té dos chefs, un per al menjar "normal" i un altre per a les postres. Fan paquets d'oferta a 3.200 dòlars, americans, per 4 nits. Un xollo!!!

Per les opcions més austeres, hi ha càmpings i refugis per tot arreu, tot està molt ben indicat i es pot comprar menjar quasi cada dia.

En fi, i com a resum d'aquesta entrada, les Torres del Paine es mareixen els galons (encara que sigui sense agafar el pack de 4 dies).