Ja hi som. Després d'agafar dos vols en retard, de que ens perdonin 400 euros d'excés d'equipatge i més d'un dia sencer de viatge, ja som a Punta Arenas, amb les bicis i tot.
En aterrar ja veiem que patirem: la vegetacio és escassa, estepària, i tota inclinada cap a una banda... esta claríssim, aqui el vent bufa i amb ganes.
És 31/12 al vespre i el poble està mort, desert, quatre gossos passegen pels carrers i algun desarrapat ja bastant alcoholitzat. Ens volem integrar així que escollim el restaurant més... autèntic (?) (de fet és el que trobem obert...) per celebrar el cap d'any.
L'endemà l'ambient no millora. Els alcoholics d'ahir encara no han tornat a casa. Els gossos segueixen rondant, i també quatre guiris, tots uniformats de North Face. De fet, l'1 de gener, com que aqué és ple estiu, és dia de costellada i tothom marxa al camp a rostir un asado en família.
Anem a veure el gran atractiu de la zona: la pingüinera de la Isla Magdalena. És una petita illa, a dues hores de Ferry de Punta Arenas, recoberta de pinguins. N'hi ha per tot arreu, sembla la platja de lloret al més d'agost. Així que ens dediquem a fer fotos a tort i a dret aprofitant que no s'espanten (si et despistes quasi els podries trepitjar...).
Els pinguins adults van arribar-hi al setembre, van pondre els ous, i després de 40 dies d'incubació van neixer les cries. I no sé que els donen de menjar però ja estan enormes, tenen el mateix tamany que els pares!, però se'ls diferencia perquè estan perdent el borrissol que els protegia del fred estant a terra i els queda un pèl més adaptat a l'aigua.
I aquí s'acaba el la vida de guiri i demà comença la de cicloturista. Destí: Puerto Natales.
En aterrar ja veiem que patirem: la vegetacio és escassa, estepària, i tota inclinada cap a una banda... esta claríssim, aqui el vent bufa i amb ganes.
És 31/12 al vespre i el poble està mort, desert, quatre gossos passegen pels carrers i algun desarrapat ja bastant alcoholitzat. Ens volem integrar així que escollim el restaurant més... autèntic (?) (de fet és el que trobem obert...) per celebrar el cap d'any.
L'endemà l'ambient no millora. Els alcoholics d'ahir encara no han tornat a casa. Els gossos segueixen rondant, i també quatre guiris, tots uniformats de North Face. De fet, l'1 de gener, com que aqué és ple estiu, és dia de costellada i tothom marxa al camp a rostir un asado en família.
Anem a veure el gran atractiu de la zona: la pingüinera de la Isla Magdalena. És una petita illa, a dues hores de Ferry de Punta Arenas, recoberta de pinguins. N'hi ha per tot arreu, sembla la platja de lloret al més d'agost. Així que ens dediquem a fer fotos a tort i a dret aprofitant que no s'espanten (si et despistes quasi els podries trepitjar...).
Els pinguins adults van arribar-hi al setembre, van pondre els ous, i després de 40 dies d'incubació van neixer les cries. I no sé que els donen de menjar però ja estan enormes, tenen el mateix tamany que els pares!, però se'ls diferencia perquè estan perdent el borrissol que els protegia del fred estant a terra i els queda un pèl més adaptat a l'aigua.
I aquí s'acaba el la vida de guiri i demà comença la de cicloturista. Destí: Puerto Natales.
5 comentarios:
Hola parella,
m'encanta la idea de seguir les vostres aventures en aquest blog!! em serveix per abstraure'm una mica de la rutina.. aqui seguim amb temps primaveral (aquest cap de setmana quasi a 20º, amb les platges a tope i les muntanyes a 0 de neu) però sembla que ja canvia...
Molt bona la foto del bar "glamorós" amb aquell personatge tant....no trobo la paraula!!
petonets i fins aviat!!
Pedala pedala que el mon s'acaba !!
Felicitats pel blog, aixi queda unes pinzellades de tot.
Venga huevones!
Molt chulo el blog, d'aquí al final del viatge potser una enciclopedia. Les fotos molt maques, i a més ara, amb aixó d'anar amb parella l'Isra surt a les instantaneas.
hola rodamons, per a on esteu ara? Ja trobo a faltar que envieu fresques notícies del viatge amb fotos incloses. Si podeu, no espereu molt a fer-ho. Son molt interessants i animadores per els pobres currantes.
Una abracada
hola isra soy felipe tu compi de fito, que tal lo llevais, tu padre me dio tu pagina. Ya veo tus fotos son fantasticas. Un saludo.
Nota : Deberias escribir algo en castellano para los amigos no catalonohablantes.
Publicar un comentario