El Calafate - Glacera Perito Moreno

Després d'estar deu dies a Torres del Paine, vem recuperar les bicis i entrar una altra vegada a la pampa patagònica. La frontera entre Xile i Argentina de Cerro Castillo, que es diu Río Don Guillermo, és algo solitaria....

Però la cosa va millorar quan vem conèixer el nostre padrí, Ricardo. En Ricardo és un policia assignat temporalment al Destacamiento Tomás Sosa, una caserna on només viu un policia i que es floreix perquè "Acá nunca pasada nada". La regió que controla hi ha set estancias, que en xifres representa una vintena de persones i unes 10.000 ovelles. Ens va convidar a dormir dins la casa on viu, que tenia dutxa d'aigua calenta, luju asiàtic per dos cicloturistes, i ens va explicar quatre coses d'Argentina.

El Calafate és una població, per dir-ho suaument, artificial. De fet, si la glacera del Perito Moreno no existís, seria un petit poble amb un petit centre administratiu i mil·lers d'ovelles. En canvi, avui en dia hi viuen 15.000 persones, té una avinguda plena de botigues de souvenirs, pizzeries, xocolateries i "Exchange Money Here". Per a nosaltres, també és un petit balneari, perquè ha suposat la primera amanida i el primer tall de carn en dues setmanes (nosaltres, al final, no vem agafar el pack de 4 nits).

De la glacera del Perito Moreno, d'uns 30 km, només penjarem un parell de fotos. És bastant espectacular. La pared de gel té uns 60 metres d'alt i mentre un se la mira, es van sentint els moviments del gel i com cauent bocinets de glaç d'unes quants tones de pes.