Sortim de la plaça major de Punta Arenas el 2 de gener. Comencem a pedalar sota un cel gris i una pluja fina. Però això rai. Al cap d’uns 30 km el vent lateral es posa a bufar com si ens volgués tirar de la bici. I de fet ho aconsegueix, perquè acabo fent (jo, la Laia) unes quantes incursions descontrolades a la cuneta de la carretera. El terreny és pla. No hi ha ni un montícul ni un arbre per frenar la ventolera furiosa. Veiem una casa i ens hi parem. De fet són els Carabineros, la policia Xilena. Són la mar d’amables i ens ofereixen refugiar-nos en una mena de cobert, però al final ens acaben convidant a cafè i passem una estona xerrant amb ells i mirant el culebrot de la tarda en el seu sofà... Aquí neix un carinyo insospitat cap a la policia que s’anirà amplificant durant la ruta. El vent continua a la seva, sobre els 100-120 km/h, però un dels carabineros ens assegura que cap a les 6h acostuma a parar. Són les 4h i l’Isra té la sensació que ja no bufa tant. Així que continuem la nostra ruta, però cap de les dues previsions es compleix, mala sort!
Dormim en l’únic lloc habitat a menys de 80 km: una estació de servei que em recorda la de “Bagdad Café”. El propietari ens ofereix la seva cabana de llenya-galliner i acceptem encantats (no hi fa vent, però a quarts de 5 ens adonem que aquí els galls canten molt d’hora, la nit és molt curta...).
Els dos dies restants són llargs i ventats. El paisatge està poc habitat, és bastant variat, i veiem els nostres primers nyandús (com estruços però en més petit) i bastantes ovelles amb un tou de llana impressionant . De fet, la llana va ser a principis del segle XX la gran industria patagònica, també uns quants cicloturistes (amb vent de cua!) amb els que intercanviem les nostres típiques obsessions: on aconseguir menjar, aigua, on dormir, a quin hostal donen l’esmorzar més abundant, etc.
El 4 de gener arribem a Puerto Natales. Una ciutat petita, molt orientada a un turisme que dura els mesos d’estiu, i que durant l’hivern es tanca a casa perquè les temperatures oscil·len entre els 0 i els -20º C. Brrrr!
2 comentarios:
M'agradaria que ens preparessiu un itinerari assequible per la mare i per a mí, que puguem fer amb transport públic, bus, tren, vaixell....Ara tenim més ganes que abans de visitar la Patagònia. Seguiu enviant fotos i reportatges.
El viento en la Patagonia siempre sopla de Oeste a Este, ésto es importante para orientarse, los días y las noches son muy cambiantes en todas las estaciones y ver el sol y las estrellas puede ser de verdadero lujo.
Publicar un comentario