Les 4 passions dels argentins

Argentina és el país del tango, dels psicòlegs i d'en Ricardo Darín. O almenys això és el que ens ha arribat d'aquest país. Ara bé, què és el que mou als argentins, què els fa vibrar, els motiva i arrossega?
L'equip transandí ha arribat a la conclusió que són 4 elements fonamentals:

Para ver en la tiví: El fútbol
Pensava que la passió pel futbol que es viu a Espanya era insuperable. Però és que aquí no és passió, és religió, és el dia a dia, es respira i es transpira. Qualsevol argentí sap com va la lliga espanyola, pot recitar-te l'alineació del Valencia i dir-te com va acabar el darrer Osasuna-Valladolid.
A les notícies, el comunicat sobre les entrades i sortides d'en Maradona de les clíniques de desintoxicació ja són quasi una secció amb entitat pròpia, com el temps d'en Picó a casa nostra.

Cada vegada que diem que som de Barcelona tenim grans debats sobre el Messi. Un consell per als futurs viatgers per Argentina: apreneu de futbol, que us obrirà moltes portes i us farà guanyar simpaties!

El Pibe en paper maché en el barri de La Boca

Un gol blaugrana es pot convertir en portada a Buenos Aires i fer córrer rius de tinta...

Para tomar a cualquier hora, en cualquier lugar y con cualquiera: El mate
El mate és per esmorzar, per mentre es treballa, per després de dinar, per la tarda, per prendre a la fresca. Per tot. Aquesta beguda que es pot beure sola, amb sucre, amb cafè, o mesclada amb altres herbes és omnipresent. La gent es passeja amb la bombilla i el termo com qui porta uns kleenex o unes ulleres de sol a la bossa de mà. I t'ofereixen un mate com qui t'ofereix un cigarret. Amb la diferència que el cigarret (normal) no va passant de mà en mà sinó que cadascú xuscla del seu.
Aquesta omni-mate-presència converteix l'aigua calenta en un element sagrat. Els supermercats rebossen de termos, sempre hi ha teteres plenes d'aigua escalfant-se damunt les cuines econòmiques i en els càmpings on no hi ha aigua calenta per dutxar-se mai et negaran aigua calenta per al mate...

A les benzineres, màquines expenedores d'aigua calenta per omplir el termo.

Para todo: El dulce de leche
Per a molts ciclistes en ruta per aquestes terres no només és una autèntica revel·lació sinó que es converteix en la base de la seva dieta. La clau: una relació preu/sabor/pes/calories insuperable.
Ara bé, per als argentins, és el complement dolç per a qualsevol cosa. Qualsevol pasta o pastís va farcida de dulce de leche, poden tenir fins a 6 classes de gelats de dulce de leche diferent, sense comptar els iogurts, caramels, galetes, alfajores...

Para comer: el asado
Com reconèixer un càmping a Argentina: una zona amb arbres i fogones (barbacoes). Pot no haver-hi aigua calenta, cap protecció del vent, poca vigilància i un terra bonyegut. Però si hi ha fogones, per a ells, ja n'hi ha prou. Quan arribes a les 8 de vespre després d'un dia de bici te'ls ensenyen amb tot l'orgull i es sorprenen que no et posis a fer brasa immediatament. I és que no hi ha dia de camp sense asado. Fer servir un fogonet és una excentricitat.

Però aquesta és una passió totalment justificada, la carn és boníssima i barata. I fan uns asados que converteixen les nostres costellades en un joc de cuinetes.
Una dada: de mitjana, el consum de carn d'un nord-americà és d'uns 30 kg anuals. El d'un argentí supera els 60 kg.

El famós asado al palo!