Els homes vivim com vivim perquè la tecnologia que hem enginyat i creat ens ha envoltat de mil i un aparells que, prement un botó, fan feina i treball que anys enrera ens soposaven molta suor i llàgrimes. En Magallanes es va passar un parell d'anys per donar la volta al món, en Willy Fogg 80 dies, i ara qualsevol de nosaltres pujem a un Jumbo, i en dos dies hem anat de casa a Hong Kong, parat a Los Angeles i arribat al Prat. Això és la tecnologia!
Fogonet de benzina
Quan preparàvem aquest viatge per les amèriques, vem pensar que en lloc de portar un fogonet de gas, millor era portar un "multi-fuel". El gas és net, crema bé, no fa massa pudor i pesa poc, però té el desavantatge que no sempre es pot comprar i, de fet, en alguns països, és gairbaé impossible de trobar. Així que, què millor que un fogonet que pot funcionar amb benzina SUPER, sense plom, querosè, benzina blanca i tot allò que tingui alcohol i cremi? Els cotxes estan a tot arreu, o quasi, ergo la SUPER s'ha de trobar a qualsevol cantonada. Dit i fet, la tecnologia ens ha proporcionat una eina per a la cuina campista, nosaltres anem i la comprem.
No es oro todo lo que reluce
Amb el fogonet "multi-fuel" a les alforges arribem a la Patagònia. Anem a una benzinera i omplim l'ampolla de SUPER. "-¿Podría llenarme la botella de bensina, por favor?", "- Ahorita mismo." Carregats de fuel, comencem la ruta i arriba la primera nit a l'aire lliure. Muntem la tenda, treiem les olles, l'atre va a buscar aigua, connectem el fogonet a l'ampolla de SUPER, i Eureka, ens cuinem un suculent arròs amb ceba i tonyina. Sense cap mena de dubte, sense tecnologia encara estaríem picant pedra foguera.
Els dies van passant, i amb ells les acampades. Comprem més SUPER i es van bullint més peroles d'aigua, coent arrossos, pastes, i fregint alguna
longaniza. Tot va bé, eficient, ràpid, barat, tot va com una seda fins que un dia l'aigua no s'escalfa. "-Està l'aigua?", "-No", "-Però si fa mitja hora que està l'olla escalfant-se!!". La flama del fogonet està a les últimes, fa llufa, i encara ens queda bullir l'arròs. Pànic a l'expedició, després d'un dia de bici, amb una gana de lleó, de les coses que fa menys gràcia és quedar-se amb arròs cru i una trista llauna de tonyina a compartir.
Encara hi ha esperança
"-El fogonet s'ha taponat." "-¿Què?", "-doncs que aquesta benzina no crema bé i ha taponat el trasto!". Sí, la tecnologia és maravellosa, ens encanta i li tenim passió, però el dia en que ens abandona, ens deixa molt tirats.
Amb paciència desmuntem el catxarro, li obrim les entranyes i comencem la neteja.
Mentre, l'humor no està en els seus millors moments, no es parla, dos mans treballen, quatre ulls miren. Hi ha gana, i molta, si no reanimem el fogonet ens menjarem una llauna de "ATUN DESMENUZADO EN ACEITE VEGETAL Y AGUA" i unes quantes galetes Maria. El menú que previst no era del Racó de Can Faves, però com a mínim escalfava el cos i omplia l'estómac.
Netegem el millor que podem, remuntem les peces i provem. "-FUNCIONA!!!", no fa la mateixa flama, però escalfa.
El pla B: pat fuego
L'arròs es va coure, vem sopar i l'endemà al matí va haver-hi cafè i porridge. Però ara les coses ja no eren com abans, havíem estat apunt de passar gana i, per tant, feia falta buscar una alternativa al fogonet. Una cosa que no pogués fallar i que no pesés massa: sí, fer foc. Tenim arbres per tot arreu, estem als Andes patagònics on hi ha una les reserves mundials més importants de fusta, està plagat d'asserradors, molts pobles viuen de la fusta. Ja està, farem foc si el fogonet es mor. Ei!!! para el carro, que aquí plou molt, que sí, hi ha molt de bosc, però la ffusta mullada no crema. "-I ara què farem?", "-Comprem pat fuego!"
Tenim la solució al nostre problema, anem a comprar el pat fuego, una altra peça de tecnologia. "-Buenas tardes, queriamos patfuego" "-¿cómo dice?" "Sí, en España le llamamos patfuego, y son unas pastillas para encender fuego" "-Ah! cerillas?" "-No, no, cerillas son cerillas, lo del patfuego es otra cosa. Sirve para ayudar a encender el fuego", "-no, no tenemos nada de eso".
Se'ns fa difícil d'entendre que en una regió on tothom té cuines a llenya i quasi no hi ha gas, i a més plou molt sovint, no coneguin el patfuego.
Decidim anar a una ferreteria, preguntem el mateix. Resposta: "-cerrillas?", "-no, no, sirve para enceder leña cuando está humeda.", resposta "-goma", "-¿cómo dice? ¿goma?", "-sí, goma", "-Goma 2?", "no! goma de bici, una cámara vieja de auto o bicicleta es la única forma de enceder leña mojada. Es lo que usan los pastores."
Murphy existeix: passa el que no havies previst.
Desconcertats per les tècniques locals i no molt segurs de poder posar-la en pràctica, decidim que el millor serà tenir sempre algo de menjar fred per si les mosques.
Tornem a la carretera, muntem més campaments i el fogonet no ens abandona. Ara ja sabem que la nostra eina cal mimar-la, netejar-la de tant en tant, i tractar-la amb delicadesa. Tenim una rutina que funciona, i la rutina ens dóna seguretat. Ja no ens cal llenya ni patfuego, sabem netejar el fogonet.
Però què passa quan desmontes un aparell amb cargols i fils minúsculs i estàs assegut al terra en un camp de pastura? doncs que si no vas en compte la cagues!!!.
I així va ser, netejant una cargol clau, en un moviment de poca coordinació, va sortir volant i va caure en mig del prat. Al principi vem fer conya, però quan ja portàvem una hora buscant la peça, la cosa va canviar.
Per sort teníem pla B, teníem goma i teníem benzina, no per encendre el fogonet, però si per ruixar les branques humides i fer-les cremar per nassos. Vem sopar i vem esmorzar, però el nostre fogonet "multi-fuel" ja no funciona. És MADE IN USA, i això vol dir que no trobarem recanvis a no ser que ens posem en contacte amb un telèfon de California, que ens demanarà dòlars per avançat i que tardarem dies i més dies en rebre el cargol.
Fogonet de benzina
Quan preparàvem aquest viatge per les amèriques, vem pensar que en lloc de portar un fogonet de gas, millor era portar un "multi-fuel". El gas és net, crema bé, no fa massa pudor i pesa poc, però té el desavantatge que no sempre es pot comprar i, de fet, en alguns països, és gairbaé impossible de trobar. Així que, què millor que un fogonet que pot funcionar amb benzina SUPER, sense plom, querosè, benzina blanca i tot allò que tingui alcohol i cremi? Els cotxes estan a tot arreu, o quasi, ergo la SUPER s'ha de trobar a qualsevol cantonada. Dit i fet, la tecnologia ens ha proporcionat una eina per a la cuina campista, nosaltres anem i la comprem.
No es oro todo lo que reluce
Amb el fogonet "multi-fuel" a les alforges arribem a la Patagònia. Anem a una benzinera i omplim l'ampolla de SUPER. "-¿Podría llenarme la botella de bensina, por favor?", "- Ahorita mismo." Carregats de fuel, comencem la ruta i arriba la primera nit a l'aire lliure. Muntem la tenda, treiem les olles, l'atre va a buscar aigua, connectem el fogonet a l'ampolla de SUPER, i Eureka, ens cuinem un suculent arròs amb ceba i tonyina. Sense cap mena de dubte, sense tecnologia encara estaríem picant pedra foguera.
Els dies van passant, i amb ells les acampades. Comprem més SUPER i es van bullint més peroles d'aigua, coent arrossos, pastes, i fregint alguna
longaniza. Tot va bé, eficient, ràpid, barat, tot va com una seda fins que un dia l'aigua no s'escalfa. "-Està l'aigua?", "-No", "-Però si fa mitja hora que està l'olla escalfant-se!!". La flama del fogonet està a les últimes, fa llufa, i encara ens queda bullir l'arròs. Pànic a l'expedició, després d'un dia de bici, amb una gana de lleó, de les coses que fa menys gràcia és quedar-se amb arròs cru i una trista llauna de tonyina a compartir.
Encara hi ha esperança
"-El fogonet s'ha taponat." "-¿Què?", "-doncs que aquesta benzina no crema bé i ha taponat el trasto!". Sí, la tecnologia és maravellosa, ens encanta i li tenim passió, però el dia en que ens abandona, ens deixa molt tirats.
Amb paciència desmuntem el catxarro, li obrim les entranyes i comencem la neteja.
Mentre, l'humor no està en els seus millors moments, no es parla, dos mans treballen, quatre ulls miren. Hi ha gana, i molta, si no reanimem el fogonet ens menjarem una llauna de "ATUN DESMENUZADO EN ACEITE VEGETAL Y AGUA" i unes quantes galetes Maria. El menú que previst no era del Racó de Can Faves, però com a mínim escalfava el cos i omplia l'estómac.
Netegem el millor que podem, remuntem les peces i provem. "-FUNCIONA!!!", no fa la mateixa flama, però escalfa.
El pla B: pat fuego
L'arròs es va coure, vem sopar i l'endemà al matí va haver-hi cafè i porridge. Però ara les coses ja no eren com abans, havíem estat apunt de passar gana i, per tant, feia falta buscar una alternativa al fogonet. Una cosa que no pogués fallar i que no pesés massa: sí, fer foc. Tenim arbres per tot arreu, estem als Andes patagònics on hi ha una les reserves mundials més importants de fusta, està plagat d'asserradors, molts pobles viuen de la fusta. Ja està, farem foc si el fogonet es mor. Ei!!! para el carro, que aquí plou molt, que sí, hi ha molt de bosc, però la ffusta mullada no crema. "-I ara què farem?", "-Comprem pat fuego!"
Tenim la solució al nostre problema, anem a comprar el pat fuego, una altra peça de tecnologia. "-Buenas tardes, queriamos patfuego" "-¿cómo dice?" "Sí, en España le llamamos patfuego, y son unas pastillas para encender fuego" "-Ah! cerillas?" "-No, no, cerillas son cerillas, lo del patfuego es otra cosa. Sirve para ayudar a encender el fuego", "-no, no tenemos nada de eso".
Se'ns fa difícil d'entendre que en una regió on tothom té cuines a llenya i quasi no hi ha gas, i a més plou molt sovint, no coneguin el patfuego.
Decidim anar a una ferreteria, preguntem el mateix. Resposta: "-cerrillas?", "-no, no, sirve para enceder leña cuando está humeda.", resposta "-goma", "-¿cómo dice? ¿goma?", "-sí, goma", "-Goma 2?", "no! goma de bici, una cámara vieja de auto o bicicleta es la única forma de enceder leña mojada. Es lo que usan los pastores."
Murphy existeix: passa el que no havies previst.
Desconcertats per les tècniques locals i no molt segurs de poder posar-la en pràctica, decidim que el millor serà tenir sempre algo de menjar fred per si les mosques.
Tornem a la carretera, muntem més campaments i el fogonet no ens abandona. Ara ja sabem que la nostra eina cal mimar-la, netejar-la de tant en tant, i tractar-la amb delicadesa. Tenim una rutina que funciona, i la rutina ens dóna seguretat. Ja no ens cal llenya ni patfuego, sabem netejar el fogonet.
Però què passa quan desmontes un aparell amb cargols i fils minúsculs i estàs assegut al terra en un camp de pastura? doncs que si no vas en compte la cagues!!!.
I així va ser, netejant una cargol clau, en un moviment de poca coordinació, va sortir volant i va caure en mig del prat. Al principi vem fer conya, però quan ja portàvem una hora buscant la peça, la cosa va canviar.
Per sort teníem pla B, teníem goma i teníem benzina, no per encendre el fogonet, però si per ruixar les branques humides i fer-les cremar per nassos. Vem sopar i vem esmorzar, però el nostre fogonet "multi-fuel" ja no funciona. És MADE IN USA, i això vol dir que no trobarem recanvis a no ser que ens posem en contacte amb un telèfon de California, que ens demanarà dòlars per avançat i que tardarem dies i més dies en rebre el cargol.
La tecnologia ens ha deixat definitivament tirats, ni "multi-fuels", ni pat fuegos, l'únic que ens ha salvat és la llenya i una caixa de mistos.
Resignació i Càmping Gas
Després d'una hora, un va seguir buscant i l'altre ja es va dedicar a recollir fusta per fer un foc. Va arribar en Sandro, un pastor argentí, i es va afegir a buscar el cargol. Una de les seves primeres frases va ser "que felices seríamos si lo halláramos!", i més tard "la muy hija de puta, dónde estará?" Ell també es va desesperar buscant aquella minúscula peça.
Resignació i Càmping Gas
Després d'una hora, un va seguir buscant i l'altre ja es va dedicar a recollir fusta per fer un foc. Va arribar en Sandro, un pastor argentí, i es va afegir a buscar el cargol. Una de les seves primeres frases va ser "que felices seríamos si lo halláramos!", i més tard "la muy hija de puta, dónde estará?" Ell també es va desesperar buscant aquella minúscula peça.
Després de dos dies cuinant a la brasa, arribem a Chos Malal: dutxeta calenta, gelat, Coke i internet. La natura és fantàstica, però estem encantats de retrobar les comoditats de la vida hi-tech. Això de cuinar amb brasa és molt maco, però millor deixar-ho per la costellada del diumenge.
Aquí teniu la nostra última compra: un fogonet de gas!!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario