No ens va decebre. La pista recórre una zona volcànica d'una aridesa absoluta. La roca, la sorra i l'absència total de vegetació ens donen la sensació de pedalar per la lluna. I ni un sol cotxe a la vista.
Dormim a la vora de la Laguna de Laja i, l'endemà al matí, ens aixequem amb un dia ventat però fantàstic, envoltats per volcans de cims nevats. Ens dirigim a l'aduana xilena per fer els tràmits de sortida del país. Estan encantats de veure'ns, ens diuen que passa una mitjana de 6 persones a la setmana per allà i estan avorridíssims. "No sé por qué está abierto este paso, esto es cosa de los argentinos, que tienen muchos intereses en cruzar por aquí para tener acceso al Pacífico, pero a nosotros no nos aporta nada", ens comenta un inspector mentre prenem un cafè en el seu bungalow. I continua despotricant dels argentins, l'eterna rivalitat argentino-xilena!
Continuem la nostra ruta per una pista sorrenca que s'endinsa per una vall molt ventada, avancem molt lentament, però el paisatge compensa. Creuem uns quants rius, sucant rodes o peus, i finalment ataquem el coll. Després d'una pujada dura però curta, deixem enrere Xile i ens deixem caure per la carretera Argentina per una vall igual de deserta i espectacular, però molt més verda.
L'endemà, a l'aduana argentina, ens conviden a prendre un cafè i ens endrapem mig pa de pagès fet al cuartel (boníssim!) mentre ens expliquen que estan intentant promoure el trànsit per aquest pas. Fins i tot han organitzat curses atlètiques per donar-lo a conèixer. Assentim i els confirmem que allò té un gran potencial turístic, ara bé, mentre no hi hagi ponts per creuar els rius, la cosa està una mica complicada.
A partir d'aquí ens anem allunyant de la Cordillera i baixem cap a la plana, pròxima parada: Chos Malal, on agafarem la ruta 40 per anar en direcció nord, cap a la gran urbe, Mendoza.
No hay comentarios:
Publicar un comentario