El Sr. Tompkins: propietari del parc natural privat més gran del món.

En Douglas Tompkins és un nordamericà que va tenir una vida professional molt productiva i lucrativa. Va ser un dels fundadors de les marques de roba i articles de muntanya Esprit i North Face, i el dia que va decidir vendre's la seva parts dels negocis, va ingressar uns 150 mil·lions de dòlars.

I què va fer amb aquesta pasta? Doncs va decidir dedicar-los a conservar parts del planeta que encara estan verges o quasi no han estat alterades per l'home. Així va començar una creuada per la compra de terres en la Patagònia xilena, fins aconseguir quasi 400.000 ha.

Parc Pumalín

Amb tota aquesta terra va fundar el Parc Pumalín , una magnífica regió que va de la costa del Pacífic a la Cordillera dels Andes incloent fiords, volcans i glaceres, i on viuen diverses espècies amenaçades, com per exemple els "alerces". Per aconseguir comprar totes les terres va trigar més de deu anys i li va suposar -i de fet encara li suposa- enfrontar-se a part de l'opinió pública xilena. I és que el Pumalín és un territori estratègic perquè devideix literalment el país, deixant la Patagònia sud sense connexió terrestre amb la resta de Xile, i perquè conté una de les reserves més importants d'aigua dolça de la nació.

Comprar aquesta franja de territori que va de la costa a la frontera andina amb argentina aïlla indirectament les poblacions al sud de Chaitén fins arribar a Villa O'Higgins, els quasi 1.000 km de la Carratera Austral que avui en dia són accessibles per vaixell o per avió des de Xile, o per cotxe si es ve des d'Argentina. En Tompkins sabia el que es feia, una regió sense carretera connectada amb la resta del pais l'atura del desenvolupament més ferotge i abrassiu. Tot i així la regió s'està obrint al turisme, sobretot al guiri extranger, i com aquest és el que deixa més calers, inevitablement cada dia hi ha més capitalistes interessats en construïr algun resort, portar una barca que passegi al personal pels llacs o simplement muntar un restaurant. Sí, hi ha aquest moviment, però tot es mou més a poc a poc que si Pumalín no existis, i a més, i per sobre de tot, els xilens patagònics són avui més conscients del patrimoni natural que tenen, doncs alguna cosa a de tenir la regió que un pirat "gringo" es lapida la seva fortuna en fundar un parc. En Douglas Tompkins sabia el que es feia: presevar i generar consciència.

Però la creuada conservadora d'en Tompkins no va acabar aquí, després va decidir saltar la frontera i va dedicar-se a comprar terres a la Patagònia argentina, inclús una part de la Península Valdés. El resultat és que avui dia, ell i els seus socis, tenen més d'un mil·lió i mig d'hectàries dins la Patagonia per fer-ne, o ja transformades, en reserva natural o parc nacional.

Alguns creuen que no existeixen filantrops amb tants diners i sense objectius lucratius, d'altres recolzen la seva iniciativa perquè entenen que si ell no les hagués comprat, moltes valls i rius que avui estan intactes ja serien malmeses. En fi, el tema dóna per moltes pàgines i si algú hi està interessat, que busqui Douglas Tompkins en el Google, i trobarà mil entrades que en parlen.